Els principals indicadors mesurats per un pulsioxímetre són la freqüència del pols, la saturació d'oxigen i l'índex de perfusió (PI). La saturació d'oxigen (SpO2) és una de les dades bàsiques més importants de la medicina clínica. La saturació d'oxigen es refereix al percentatge d'O2 lligat en el volum total de sang.
L'oxigen consumit pel cos humà prové principalment de l'hemoglobina (hi ha quatre tipus d'hemoglobina a la sang normal: oxihemoglobina (HbO2), desoxihemoglobina (Hb), carboxihemoglobina (CoHb) i metahemoglobina (MetHb)). La desoxihemoglobina s'uneix de manera reversible a l'oxigen, mentre que la carboxihemoglobina i la metahemoglobina no. El contingut d'oxigen a la sang s'anomena normalment la quantitat d'oxihemoglobina a la sang, i la quantitat física de saturació d'oxigen en sang s'utilitza per descriure els canvis en el contingut d'oxigen de la sang.
